Quan prendre la fruita, abans o després dels menjars

Posted in Alimentació i nutrició | No Comments »

Quan és millor prendre la fruita és un36737_133233153372004_2279010_n dels eterns debats que sostenen, des de fa molts temps, una gran part dels especialistes en nutrició.

Hi ha partidaris de menjar-la fora dels àpats,  per què?
La fruita s’ha de prendre fora dels menjars perquè no es produeixi una fermentació que podria dificultar una bona digestió. La fruita necessita molt poc temps de digestió ja que en vint minuts, aproximadament, ja està fora de l’estómac. Si es pren amb els menjars aquesta digestió, s’allargarà més del necessari i es fermentarà, provocant inflor i molèsties digestives.
Tampoc no és recomanable combinar les fruites molt dolces amb les àcides (exemple: plàtan amb maduixes).

Els que són partidaris que no importa i les seves raons
Hi ha persones i professionals de nutrició que opinen que no hi ha un moment recomanat per prendre fruita ja que encara que la fruita romangui més temps a l’estómac no fermentarà i que els àcids no repercutiran en la seva digestió.

Què diu la Medicina Natural?
En la Medicina Natural tampoc no hi ha una opinió unànime ja que depèn una mica de l’especialitat consultada. Hi ha molts corrents que advoquen per respectar la compatibilitat dels aliments i aposten per prendre la fruita sempre fora dels àpats (com esmorzar o berenar o mig matí).
De tota manera, respecte a quan és millor prendre la fruita es busca sempre individualitzar el cas. La Medicina Tradicional Xina i la Medicina Ayurvédica es basen en l’aplicació de certes normes segons el tipus de persona.
Si és una persona fredolica i estem a l’hivern, l’ideal seria prendre poca fruita i fora dels menjars. Però s’ha de menjar fruita, en tots els casos, ja que es un aliment carregat de vitamines, minerals, fitonutrients  i enzims digestius. Així que aquesta persona fredolica millor que elegeixi fruita cuita o seca (fruits secs o figues o panses seques). Quan fa més calor el cos buscarà refrescar-se, és així començar els àpats amb un plat d’amanida o un batut vegetal, de tal manera, la fruita anirà bé per calmar aquest estómac i refrescar-lo.
L’objectiu principal de les medicines naturals, és no debilitar el sistema digestiu refredant-lo amb aliments refrescants.

Conclusió, d’una Dietista – Nutricionista:

És molt difícil arribar a una conclusió sobre quan és millor prendre la fruita que satisfaci a tothom, ja que a més de les teories diverses (totes amb arguments respectables) ens trobem que cada cas, o sigui, cada persona és diferent.
maduixes2Però tots defensen que és imprescindible nodrir a l’organisme amb elles. Cada fruita té el seu benefici: les peres contenen molts minerals (calci, magnesi, fòsfor, potassi i vitamina C), i a més potencien les funcions digestives i hepàtiques; la pinya ajuda la digestió i eliminació de greixos; el plàtan afavoreix la producció d’insulina al pàncrees i alleugereix la inflamació de còlon, les maduixes fruita estrella de la temporada que encetem, primavera – estiu. Les maduixes ens acompanyen en mil moments per compartir i els seus beneficis són enormes, en destacaré uns quants: tan sols 4 maduixes grosses ens aporten la quantitat de vitamina C que un adult necessita per tot un dia, el seu alt contingut en potassi i baix en sodi les fan ideals per les persones amb hipertensió, les seves llavors contenen àcid salicílic, anticoagulant i antiinflamatori, etc. Per totes aquestes raons i moltes més, els Dietistes – Nutricionistes animem a la gent a menjar fruita quan sigui, això si respectant les 2 o 3 racions al dia, una de les quals sempre rica en vitamina C.

És important observar-nos i valorar, un mateix ha de saber escoltar el seu cos i els seus òrgans, si ens sentim millor o pitjor (inflor, gasos, acidesa, etc.) menjant- la després o fora de les menjades i quin tipus de fruita: àcides o dolces, per tal de saber triar la que millor ens convingui en cada moment.

YouTube Preview Image



LA SENCILLEZ EN UN SOLO VASO: la bebida que puede resucitarte después de una noche en vela.

Posted in NUTRI TIPS | No Comments »

Batido Verde con un toque de calor!

 

Ingredientes para 2 personas:

4 manzanas, cortadas en cuartos, luego en dados y sin pepitas

rodaja de raíz de jenjibre fresca de 2 cm

2 manojos de espinacas limpios y verdes

1 cucharada de limón recién exprimido

1 punta de cucharadita de postre de alga espirulina en polvo (una puntita si estas empezando con los superalimentos)

1 punta de hierba de trigo en polvo o verde de alfalfa en polvo (con los superalimentos es bueno empezar poco a poco e ir aumentando, ya que con muy poca cantidad, los beneficios son enormes #vitalidad #energia #fuerzainterior)

Exprime las manzanas, el jenjibre y las espinacas en el robot, después añade el zumo de limón, las hojas en polvo y la hierba de trigo o verde alfalfa. Sirve el zumo en dos vasos, y tienes la opción de decorar con una combinación de pipas de girasol y calabaza.

PIPA CALABAZA PELADA-316x237

 

La manzana le da un toque de dulzor que ayuda a equilibrar el sabor de la espinaca. Si el jenjibre fresco es demasiado fuerte para tu gusto, prueba en añadir una pizca de jengibre en polvo.

 

 

Y…. zasssss, a disfrutar de esta chispa de energia pura y revitalizante!!!!

 

YouTube Preview Image



ENERGIA PARA LA VIDA. Vitaminas para los ojos!

Posted in VITAMINAS | No Comments »

 Vitaminas buenas para la vista y alimentos que contienen esta vitaminas

1507750_1275608582465084_69896952017219277_n

Los ojos son un muy preciado órgano que hay que cuidar. La alimentación contribuye a prolongar una “buena vista” y a evitar problemas con los ojos.

Vitamina A.
tiene una relación directa con la función visual. Su carencia puede provocar disminución de la agudeza visual cuando oscurece, sequedad de la conjuntiva, inflamación de los párpados y ulceraciones en la córnea.
Se encuentra en la zanahoria, las espinacas, el tomate, la yema de huevo, el hígado, las verduras, y los lácteos.
Vitamina E
es un potente antioxidante. Su combinación con la vitamina C, A y Luteína puede disminuir el riesgo de cataratas y degeneración macular.
Se encuentra en la manzana, el aguacate, la ciruela, el melón, el plátano, el tomate, y los espárragos.
Vitamina C
muy efectiva para reducir el riesgo de cataratas. Excelente antioxidante. La falta de vitamina C puede incidir en la aparición de degeneración macular asociada a la edad.
Se encuentra en frutas (sobre todo cítricos),tomates, melón, verduras de hojas verdes, col cruda…
Luteína
protege a los ojos de la radiación solar. Eficaz para la prevención de cataratas y degeneración macular.
Se encuentra en espinacas, calabaza y semillas de calabaza, tomate, pimiento, brócoli, maíz, verduras de hojas verdes crudas.
Riboflavina o  vitamina B2
conserva el estado de las superficies húmedas del cuerpo, como los ojos. Interviene en la Posición de la córnea y alivia la fatiga visual.



BABAGANUSH

Posted in RECEPTES | No Comments »

PURÉ DE BERENJENA Y TAHINBabaganoush3

Ingredientes:

Para 4 personas.
– 2 berenjenas.
– 200 gr. de tahina (crema de sésamo)
– Zumo de 1/2 limón.
– 1-2 dientes de ajo
– Sal.
– Aceite de oliva virgen.
– Comino (opcional)

Para decorar: 1/2 pimiento verde, 1 ramita de hierbabuena, unos granos de granada

El babaganush es un plato de procedencia árabe oriental. En Siria y Palestina lo conocen por el justo y adecuado sobrenombre de “baba-ganuj”, sin duda debido a su textura, muy ligera y variada, y por la insaciabilidad que causa entre los comensales.

 

YouTube Preview Image

 

Receta:

Lo más importante de estos platos es seleccionar muy bien los ingredientes y tratarlos con cariño. Las berenjenas han de ser alargadas y lo más frescas posible, se trata de un producto con muchas cualidades, que ha de conservar su jugo natural hasta servirlo en la mesa.

Pele las hojas y la parte espinosa de las berenjenas. La base y el rabo se desespinan, pero no se quitan, para evitar que las berenjenas pierdan parte de su jugo. Lávelas sin quitarles la piel.

Para que las berenjenas queden debidamente ahumadas, se colocan directamente sobre el fogón, en contacto directo con las llamas. Se les va dando la vuelta para que se asen de forma igualada por todos los lados, hasta que la piel de las berenjenas queda totalmente calcinada, pero el interior de las berenjenas estará blanca, jugosa y con sabor ahumado. Se dejan enfriar.

Mientras se enfrían las berenjenas, se pelan y se majan los dientes de ajo (1, 2 ó 3 dependiendo del tamaño y del gusto), si se trocean finamente y se aplastan con un cuchillo grande, el ajo quedará con una textura similar a un puré.

Para facilitar el pelado de las berenjenas, ya frías, lo mejor es realizarlo bajo un fino hilo de agua. Se pelarán con cuidado de no dañar la parte blanca del interior, que debe quedar entera y totalmente libre de restos de piel.

Pique las berenjenas con un cuchillo muy afilado para no dañarlas, no deben quedar aplastadas, sino finamente picadas y conservando todo su jugo.

Coloque en un bol las berenjenas, la tahina (crema de sésamo (no confundir con aceite de sésamo)), el ajo, el zumo del medio limón, la sal y mezclar suavemente, hasta obtener un puré de textura mimosa.

Corte el pimiento verde (preferiblemente muy fresco y tierno) en finas rodajas.

Servir rociado con hilillos de aceite de oliva virgen. También se puede espolvorear con comino.

Para decorar, se rodea con las rodajas de pimiento, se coloca el cogollo de hierbabuena en el centro y se añaden unos granos de granada, de esta forma obtenemos un hermoso resultado que rememora un jardín y una exquisita combinación de sabores y texturas.

CEVICHE

Posted in RECEPTES | No Comments »

Ara ja fa uns anys a Barcelona, vaig conèixer la recepta del Ceviche peruà de la mà d’un amic peruà. Un plat súper gustos i molt ric en nutrients.

Per a qui no hagi tingut l’ocasió de provar-lo, és un plat que es prepara macerant peix cru amb cítrics i picant.

 

 

INGREDIENTS:

250g de peix (salmó o tonyina vermella, prèviament congelats 24h, o bacallà)

1 ceba de figueres

2 llimes i 1 llimona

pebrot picant o bitxo

1/2 panotxa de blat de moro no transgènic (bullit i agafant els grans de blat de moro)

sal i pebre

cilantre fresc picat molt fi (s’assembla al julivert, però el seu gust i aroma és ben diferent)

 

YouTube Preview Image

 

 

COM HO FEM:

  • Exprimir els suc dels cítrics colat.
  • Pelar la ceba i tallar-la a juliana.
  • Tallar el peix a daus.
  • Dins d’un bol barrejar el blat de moro cuit, la ceba i el pebrot vermell o bitxo (segons el gust de cara al picant, a Perú s’utilitza l’ají), el suc de les llimes i llimona, el cilantre.
  • Salpebrem al gust.
  • Ho barregem tot i ho deixem macerar tot a la nevera de 10 minuts a 2 hores.
  • Servir molt fred i acompanyat d’amanida verda i patata bullida amb un pessic de jenjibre.
  • bon appetit!

REDESCOBRINT LES QUALITATS NUTRICIONALS DE LA CARN DE CORDER XISQUET

Posted in Alimentació i nutrició, RECEPTES | No Comments »

Allò que mengem també és fonamental per al que pensem i sentim.

CAM00583

El corder és la primera espècie animal, que va ser domesticada per l’home fa uns 9000 anys enrere a l’Orient Mitjà. S’utilitzava en sacrificis religiosos i s’aprofitava la seva carn i la seva llana per subsistir diari de moltes poblacions. El corder, és en l’actualitat, la carn que es consumeix a molts països. La majoria dels talls que es venen al mercat, provenen d’animals d’entre 10 – 15kg en canal, uns 25 – 30kg vius. D’una vida d’uns 120 dies com a mitjana.

L’explotació ramadera de l’oví pallarès, es dur a terme de forma semi extensiva, de manera que aquest producte està íntimament lligat a la naturalesa i a la tradició. De fet, gran part del procés productiu es manté igual des de temps enrere. La raça autòctona es la xisqueta, que destaca per ser una carn nutritiva, molt gustosa, per l’equilibri dels diferents tipus de grassa, i per la qualitat del seu múscul, que al ser una raça acostumada a caminar, fins i tot als mesos d’hivern, fa que el greix estigui també entremig del múscul i augmenta la quantitat d’omega 3 al ser animals, que passen gairebé tota la part de l’any pasturant en farratges i a l’aire lliure. Les dures condicions que suporten, unit a la qualitat de la seva carn han contribuït al fet que sigui declarat com aliment estrella de la gastronomia pallaresa.

Precisament, és aquesta forma tradicional de pasturar la que li atorga valor afegit al bestiar que es comercialitza i que fa del corder xisquet un dels grans reclams gastronòmics de la zona.

La seva carn és una de les més sucoses, i malgrat la quantitat de greix que conté, aporta una font de proteïnes d’alta qualitat i de vitamines del grup B, especialment B2 i B12, a més de ferro, és una carn rica en fòsfor, zinc, pel que és una carn d’alt valor nutritiu.

La carn de corder i de gall d’indi són les més consumides per Nadal. El corder és la carn més consumida al nostre país després del pollastre, porc i de la vedella. Però per Nadal i en moltes altres celebracions el corder segueix sent el rei de la taula. Així és una carn associada a festivitats i reunions. Ja per història, sempre ha estat una carn d’alt nivell, considerada natural, no ha estat relacionada amb escàndols alimentaris, i la seva producció sempre ha estat força natural i bastant lliure de químic, medicaments i hormones.

És un tipus d’aliment molt característic en algunes cuines mediterranies, a més de la cuina del Marroc, hindú, escocesa i irlandesa, també de la Xina. A l’Argentina, per exemple, es un dels aliments més apreciats a la zona de la Patagònia.

És una carn que s’ha castigat molt, des dels anys 70 ençà, per tal de fer disminuir el consum de greix i colesterol, a la dieta de les persones. Ara bé, potser s’havien d’haver pres altres mesures com disminuir el consum de lactis, o derivats de la carn de porc, o la rebosteria industrial o plats precuinats.

Així que anem a mencionar les seves qualitats o beneficis nutricionals:

És una carn d’alt valor biològic, ja que conté tots els aminoàcids essencials que el nostre organisme requereix, a més de tot l’aport de vitamines i minerals, interessant a la cuina pel seu perfil lipídic que tot i haver estat eliminat de moltes dietes durant molt temps, és important saber que les recomanacions de carn vermella és un cop per setmana, seguint aquestes recomanacions, podem consumir d’un a 4 cops al mes carn de corder.

Pel que fa a les vitamines destaca pel complex B, necessàries pel sistema nerviós i el sistema immunològic, com la vitamina B12 , que es troba principalment als aliments d’origen animal i la carn de corder és un dels aliments més rics en vitamina B12. També podem resaltar l’aport de vitamina B1, B2, B3 i B6.

La vitamina B1, és necessària per obtenir energía a partir dels glúcids. Important pel correcte funcionament del sistema nerviòs central. I el seu dèficit, dóna cansament, dolor als panxells de les cames, pèrdua d’apetit.

Vitamina B3 o niacina: si el cos no té suficient B3, tot el triptòfan (aminoàcid) que prenem amb els aliments per tal que el cervell i l’intestí fabriquin serotonina, s’utilitza per produir aquesta vitamina. Cal tenir doncs, el rebost ben proveït de B3 per què al cervell no li falti el seu triptòfan. És el primer esglaó cap a la felicitat. Aquesta vitamina ajuda a la producció d’energia per les cèl·lules, actua de vasodilatador i influeix en la disminució dels nivells de colesterol.

Si ens falta B3, tenim feblesa i estat de debilitat, irritabilitat, falta de concentració, molèsties gastrointestinals, insomni, canvis d’estat d’ànim.

Les persones que prenen molt alcohol, begudes endolcides i molt cafè i té, tenen més necessitat d’aquesta vitamina.

La vitamina B6, ajuda a la formació del múscul, millora les defenses. Per això la fa una carn important per casos de depressió i asma. Si ens en falta, hi ha convulsions, aftes a la boca, retard del creixement, canvis d’humor, dermatitis.

I la vitamina B12, és important per obtenir energia, síntesis de l’hemoglobina i els glòbuls vermells. Millora la memòria i la concentració. Si ens en falta, anèmia perniciosa, cansament exagerat.

La carn de corder és rica en ferro i zinc. El ferro és bio-disponible, fàcil assimilació, al ser carn vermella, conté més ferro que altres carns. El zinc és un mineral associat als aliments proteics, essencial per la reproducció cel·lular i el sistema immunològic, i pel bon funcionament de la insulina. Remarco que conté més zinc i ferro que la vedella. És rica en seleni que ajuda a combatre els atacs d’asma.

Pel seu perfil lipídic, per 100g de carn de corder, conté entre 10 – 23 g de greix, d’aquest greix no tot és saturat, sinó que uns 5 – 12g és saturat, 4 – 10g és greix monoinsaturat, i 0,5 – 1,70g de greix poliinsaturat. Aquest contingut varia molt segons el tall de carn que ens mengem, i si som capaços de depreciar un poc aquest greix.

CAM00599

Beneficis del greix:

Avui en dia, i sobretot de la mà de la indústria està molt de moda els productes lights, però aquests productes o aliments, tot i no contenir gran quantitat de grassa, van carregats d’altres tipus de grasses o additius que fan que siguin de poc valor nutricional. Si un pacient a la consulta em pregunta si pot menjar carn de corder, la resposta és evident que sí, però seguint les recomanacions dels diferents organismes de nutrició i alimentació, del consum d’un cop per setmana carn vermella i tenint en compte les possibles malalties associades. Davant de la gran quantitat d’aliments que disposem avui en dia, sa de prioritzar el consum d’aliments frescos, de proximitat i naturals, no processats. Així doncs, la carn de corder entra dins d’aquest tipus de recomanacions, i tot i que durant anys se la castigada de manera incorrecta, pel seu contingut en greix o en colesterol, cal dir que si una persona segueix una alimentació correcta, rica en verdures i fruites, llegums, cereals integrals i llavors, la carn de corder és un atribut més dins d’aquesta alimentació. Ara bé, si una persona pateix malalties relacionades amb l’excès de grassa, a més segueix una alimentació precària (amb alt consum de productes grassos com lactis i derivats lactis de vaca, embotits i derivats del porc, rebosteria industrial, snacks, aliments processats i precuinats i mancada de verdura) primer ha de canviar aquests hàbits dietètics, i després incloure un o dos cops al mes consum de carn de corder.

En definitiva el greix saturat no es tan dolent com ens volen fer creure, només cal conèixer d’on ens arriba aquesta grassa saturada. I no abusar-ne.

A la cuina i dins de l’alimentació equilibrada, dóna palatabilitat, fa que els plats siguin més gustosos, influeix sobre la sensació de sacietat (ajuda a sentir-nos tips).

Al ser una carn d’animal jove, rosada a vermella el seu contingut en histamina es més aviat baix.

En general, es podria concloure que aquesta carn és un producte d’una qualitat nutricional superior. Tots els sistemes de producció tenen els seus avantatges i els seus inconvenients. I per això, tots mereixen estar en la seva justa mesura entre els integrants d’una dieta racional i equilibrada.

El corder a la cuina d’abans.

El corder ha estat sempre la base de la cuina de muntanya. Ja que per climatologia i per manteniment, gairebé totes les famílies disposaven d’un petit ramat per autoconsum i petita comercialització.

El seu consum era molt més abundant que avui en dia, sobretot la carn de corder jove, la de borrec ( animals de més d’un any capats) que només menjaven herb i herba de muntanya i la baciva (que actualment s’està intentant reintroduir.

D’aquest animal se n’aprofitava tot, des de la llana per fer-ne jerseis, coixins i matalassos, fins la seva pell per fer-ne el sarrò típic de pastor. Pel que fa a la seva carn, gairebé no se’n despreciava res. Així ho mostren els plats típics de la nostra zona.

El freginat: es feia pel xollar o dies de festa major. Normalment es feia un esmorzar energètic pels xolladors. El menú constava principalment de sopes de pa, amanida, girella de primer i freginat de segon.

Al freginat s’aprofitava la sang de l’animal i el fetge. Es cuinava separat, la sang normalment es feia amb una salsa agredolça amb mel i vinagre. I el fetge amb all i julivert. Es servia tot en una plata.

La girella: l’embotit típic i emblemàtic. Els aliments bases són la freixura o pulmons, estòmac, tripa, greix de corder i els prims (tels de la panxa) tot bullit i molt nèt, barrejat amb molla de pa, arròs, julivert, all, ou i farina. El seu consum ideal i on és pot degustar millor, és després de bullir-la, però normalment es passa per la paella i s’hi afegeix salsa de tomàquet.

La girella alhora de servir-la es feia amb el cap i potes bullits i passats per la paella amb all i julivert.

Palpís: cuixa de corder o ovella, farcida amb all i julivert, cansalada i es cuinava a la cassola de ferro d’abans. És un plat que tant es podie menjar calent com fred. Per això, es guardave molts dies i era una de les bases de les carmanyoles dels pastors.

Les seves vísceres, cervell, testicles (tripons) i fetge també es consumeixen, tot i el seu alt contingut en colesterol, el seu consum puntualment a l’any, sobretot en edats de creixement antigament era una manera de suplir la falta de nutrients.

Carn a la brassa i la caldereta de braonets, cap de cuixa i espatlla i baticoll amb bolets, són altres dels plats típics.

Com he dit, eren plats que abastien a les famílies antigament, més assequibles, aliments energètics en èpoques de fred i zona de muntanya. Plats estrella per a dies de festa.

En algunes carnisseries de muntanya entre els anys 50 als 70, disposaven d’un servei de cuina al propi establiment, on la clientela podia degustar la carn feta a la brasa.

Receptes d’ara.

CAM00598Si he de cuinar corder, les receptes preferides són a la mel, a la brasa, amb ceba i la cassoleta o caldereta de corder. També és una carn molt gustosa si es menja freda en forma d’entrepà amb pebrot verd i ceba escalivada. A més, es una carn que dóna gust als canalons, mandonguilles i altres farciments. Les costelles de corder més tendres (10kg en canal), també són molt bones arrebossades i amb una amanida d’acompanyament.

Sempre la intento acompanyar com antigament es feia amb all i julivert (que ajuda a desintoxicar el cos), amb plantes medicinals com l’oregano, salvia, romaní i timonets. I amb verdures cuites, bullides, escalivades, saltejades o a la brasa.

Llom de corder amb mel

Ingredients:

1 llom de xai

4 o 5 grans d’all

2 cebes

Uns brins de safrà

1 gotet de vinagre de vi

150 g. de mel de romaní (o la mel que tingueu i unes branquetes de romaní fresc)

2 fulles de llorer

1 got de vi blanc

Sal i pebre blanc mòlt

Oli d’oliva

Preparació:

Preescalfem el forn a 200ºC. En una cassola gran (que després ens valgui per al forn), ofeguem l’all i la ceba picats amb sal, posem el xai salpebrat i segellem per tots els costats. Incorporem el llorer, el vi i el safrà, cuinem a foc baix fins que ens redueixi una mica el líquid. Fiquem la cassola al forn i li baixem la temperatura a 180ºC. Posem al forn uns 30 minuts, regant de tant en tant amb la salsa ia meitat de temps li donem la volta. Si la salsa redueix massa, tirem una mica d’aigua calenta o brou de carn, i si veiem que la carn ens pren massa color i encara no està feta, la tapem amb paper d’alumini.

En un cassó al foc, barregem la mel i el vinagre i donem un bull. Quan el xai estigui al punt, ho ruixem amb aquesta salsa i fiquem al forn durant 5 minuts més. Servim el be en talls amb guarnició de verdures rostides, patates fregides … i una mica del suc de cocció per sobre.

Corder a la ceba, la recepta de la mestressa

INGREDIENTS:

2 espatlles (partides en 3 o 4 trossos)

3 o 4 cebes grans

3 o 4 grans d’all

Unes fulles de julivert

1 o 2 fulles de llorer (depenent de la mida)

20 boletes de pebre negre en gra

Farina

100 ml. d’oli d’oliva

250 ml. de Xerès sec

Aigua calenta

Sal i un pessic de pebre negre acabat de moldre

Es renta el xai, el eixuguem amb paper de cuina, el salpebrem, ho passem per farina i sacsegem l’excés.

En una cassola posem l’oli i quan estigui calent daurem la carn per segellar bé. Anem retirant a un plat.

Tallem la ceba en juliana fina i piquem molt finament les dents d’all. Afegim l’all a la cassola on hem daurat la carn i quant comenci a agafar color incorporem la ceba, el llorer, les boletes de pebre i una mica de julivert picat (reservant una mica de julivert per escampar al final). Posem una mica de sal i anem sofregint tot junt, remenant per deixar anar els sucs de la carn que s’hagin adherit al fons de la cassola, fins que la ceba estigui ben sofregida i tingui un color daurat fosc. L’èxit d’aquest plat depèn molt de que la ceba estigui molt ben daurada.

Mentre es sofregeix la ceba, en un cassó posem a escalfar aigua per afegir-després.

Seguidament incorporem els trossos de xai a la cassola i remenem bé. Posem el vi de Jerez, anem remenant perquè s’impregni tot i esperem a que s’evapori una mica el vi. A continuació aboquem l’aigua calenta, que haurà gairebé cobrir la carn. Tapem la cassola i deixem coure a foc suau, fins que el xai estigui tendre. Anirem remenant de tant quan, perquè no se’ns enganxi al fons de la cassola i vigilant que no es quedi sense brou. Almenys haurà coure per espai d’1 hora i 30 minuts. Això dependrà del tendra que sigui la carn. Si veiéssim que a meitat de cocció necessités una mica més d’aigua, hem de tenir la precaució d’afegir-calent. Quan estigui fet, empolvorem amb una mica de julivert picat.

Corder a la sidra

ingredients:

– 1 pota de xai

– 6 grans d’all

– Julivert i romaní picats

– Mantega de porc

– sal

– 1 got de sidra natural

– 1 got d’aigua

elaboració:

Posem el forn a 200 º.

Li fem uns talls a la pota de be.

En els talls introduïm els alls tallats a làmines, el julivert, el romaní i sal.

Untem tota la pota amb mantega de porc i la posem en una placa de forn.

Cobrim amb el got de sidra i el got d’aigua i posem al forn a 200 º la primera hora i després el baixem a uns 150-180º.

Temps aproximat: 2 hores i mitja.

Per acompanyar unes patates fregides a rodanxes i llest per menjar !!!

YouTube Preview Image

RECEPTES I SOPARS

Posted in NUTRI TIPS, RECEPTES | No Comments »

 

CARBASSONS FARCITS

INGREDIENTS

Per a 4 persones necessitarem els següents ingredients:

CARBASSONS

  • 1 ceba
  • 2 carabassons petits
  • 1/2 porro
  • 1/2 pebrot vermell
  • 3 o 4 xampinyons
  • 50 grams de formatge de cabra semi
  • Pebre i nou moscada
  • Oli d’oliva verge

PREPARACIÓ

Submergeix els carbassons partits per la meitat en aigua bullint durant dos o tres minuts per blanquejar-los. Escorre’ls i un cop freds, extreu la polpa amb cura amb una cullereta i reserva’ls.

Dins d’una paella a foc lent amb una mica d’oli, ofegar el porro picat i el pebrot vermell, i quan comenci a estar al cuit, afegir els xampinyons també picats fins que estiguin cuits. A continuació afegeix la polpa dels carbassons prèviament picada. Condimentar amb sal, pebre i nou moscada. Passats uns minuts s’aparta del foc i s’incorpora el formatge tallat en petits daus.

Omple els carbassons amb la barreja obtinguda i introdueix al forn preescalfat a temperatura mitjana perquè s’acabin de fer. Pots escampar pa ratllat o formatge sec per sobre per daurar els carbassons.


MOUSSE DE CHIA

INGREDIENTS per a 4 PERSONES:

  • 8 grams d’Agar-  agar
  • 100 ml de Beguda de Soja o beguda vegetal de civada o arròs
  • 3 cullerades soperes de Panela o melassa d’arròs
  • 2 cullerades soperes de llavors de Chía
  • 200 gr de Tofu Japonès o Tofu Natural, o formatge de cabra fresc

PREPARACIÓ

En un cassó incorpora la beguda de soja i la panela. Quan comenci a bullir, retira i deixa refredar una mica. Dissol l’agar – agar en aquesta barreja.

Pica el tofu fins deixar-lo amb consistència cremosa. Deixa refredar una mica i afegeix el tofu i la chía prèviament triturada. Introdueix la preparació en motlles individuals de gotets i deixa a la nevera 4 a 12 hores.

Desmotlla el mousse en un plat i decora amb encenalls de xocolata i xocolata fosa.


Segons experts en nutrició, Dietistes – Nutricionistes, la ingesta energètica dels 3 Àpats principals  S’HA de repartir de la manera següent: a l’Esmorzar, el 20-25% del total, en el dinar, el 35-40% i en l’sopar , 25-30%. Però aquest no és precisament el repartiment que fem. Dades recents sobre Hàbits d’alimentació de la Població espanyola confirmen que, igual que a l’Esmorzar, per a moltes persones el sopar queda relegat a un Segon pla. En els sopars és habitual recórrer a un piscolabis Ràpid (embotits, formatge, llet AMB galetes …) o plats PRECUINATS (pizza, croquetes, pastissets, salsitxes, etc.), Aliments que estalvien temps, amb la cuina però que no aporten el Millor perfil nutritiu.

Equilibrar la dieta

Un mètode eficaç que ajuda a una alimentació equilibrada i variada és confeccionar un menú setmanal de dinars i sopars, on hi ha d’haver aliments dels grups Bàsics Segons la Freqüència recomanada. Per a triar els aliments per a sopar, s’han de TENIR EN COMPTE  els consumits al Llarg del dia, per tractar d’arribar a l’equilibri i no repetir-los. De la mateixa manera que Podem aprofitar els postres per a equilibrar el dinar, podem tractar de fer el MATEIX amb el sopar per a acabar el dia amb 1 APORTACIÓ adequada de nutrients. Si bè, el sopar no Pot compensar Sempre a els descuits o excessos en la composició dels menús de la resta de la jornada, anar habituant-nos que AQUESTA darrera presa d’aliments és converteixi en el complement perfecte a Allò que S’HA ingerit Durant el dia.

Verdures: en Cremes, croquetes d’espinacs i gambes, amanides, truites vegetals (carbassó, albergínia, pebrots, espinacs …).

Ous: escaldats, Durs, a la planxa, en truites o remenats (de xampinyons, de bolets, de tonyina, d’espinacs AMB gambes, de pernil, de pebrot o de formatge …), creps, flams, púding, etc .

Peix: en croquetes, mandonguilles, pizza amb tonyina i anxoves, pebrots farcits, truita de tonyina, de bacallà, sopes …

I AIXÍ AMB Tots els grups d’aliments.

Un sopar saludable i nutritiu en POCS minuts

Si és estiu, és Pot Començar el Sopar amb 1 gaspatxo, 1 suc d’Hortalisses o una crema freda. A l’hivern venen de gust els brous, purés o sopes calents. Pels ingredients que inclouen, és conserven perfectament al frigorífic 4-5 dies si és preparen AMB antelació.

L’amanida és un recurs saludable, nutritiu, Ràpid de preparar i ADMET múltiples combinacions. Perque no guanyi el cansament, podem optar per preparar l’amanida AMB antelació, i si és Disposa de Poc de temps és Pot recórrer a les amanides envasades i llestes per a consumir-les.

Però no Totes les amanides són igual d’equilibrades. Per a aconseguir l’equilibri si és prenen com a plat ÚNIC al sopar, l’amanida ha de portar algunes dosis de proteïnes de bona Qualitat (ou, pollastre o gall d’indi, peix, pernil, formatge …), farinacis (un mica de pa, arròs, pasta o patates) PINXOi oli, a Més dels vegetals.

És poden utilitzar els sobres del dinar. Les verdures que hagin sobrat del migdia és poden consumir tal qual, com a guarnició o combinar-les AMB Més vegetals i preparar delicioses amanides tèbies, de pebrot, ceba, tomàquet, carabassó i albergínia torrada …adequades per èpoques de més fred.

L’entrepà, una opció encertada. Sempre que sigui VARIAT i no és consumeixi a diari, ja que desplaçaria aliments molt nutritius com el peix, les verdures … Resulta una opció Molt encertada si el farciment te vegetals (enciam, tomàquet, ceba, pastanaga …) i s’acompanya de proteïnes de bona Qualitat.

Alerta Amb la digestió. El Tipus, la quantitat d’aliments que és prenen al sopar i la forma de preparar-los influeix en la digestió i en la Capacitat de conciliar el son. És preferible Cuinar sense Molt de greix (al vapor, bullit, a la planxa, al forn, al microones, etc.). Evitar fregits i no abusar de la sal ni de condiments Forts i picants. A mes, millor no triar aliments grassos, com els ous fregits, el peixos o carn d’au arrebossada, i evitar Grans quantitats de menjar.

És convenient sopar almenys Dues hores Abans d’anar al llit, perque la digestió no interfereixi amb el son.

Saltar-se el sopar no Aprima. Està comprovat que per a aprimar no és beneficiòs ni Necessari saltar-se Àpats ni passar gana. El més recomanable és planejar 1 sopar Lleuger que completi la resta d’ingestes del dia.

LES VERDURES DEL MAR

Posted in Alimentació i nutrició | No Comments »

LES ALGUES

 

A Orient s’han consumit durant milers d’anys les algues marines. Fa unes dècades que el seu consum s’estan posicionant com habitual a Occident, on també hi ha zones mediterrànies, atlàntiques i cantàbriques que ja era habitual el seu consum.

Algues-fraîches

Són altament gustoses, molt riques en minerals més que qualsevol altre aliment i molt fàcils de digerir, ja que elles mateixes aporten molts enzims.

Per exemple, poden tenir fins a 7 vegades més calci que la llet o altres aliments coneguts pel seu aport de calci. Per aquest motiu, són considerades SUPERALIMENTS, per què en molt poca quantitat, aporten un gran ventall de nutrients altament beneficiosos per la salut del nostre organisme.


 

En trobem de tres tipus, segons la llum a que són exposades:

Tipus marrons: wakame, kombu i arame.

Wakame_and_fish

 

  • Wakame: ingredient de la sopa de miso, gust dolç, també és pot utilitzar en entrepans vegetals, en verdures i sopes de verdures, estofats de llegums, i fins i tot amanides. Deixar-la en remull 5 minuts per rehidratar-la.

 

 

 

  • Arame: té filaments fibrosos marrons, molt utilitzada amb verdures com la chirivía, carbassa i naps. També deixar-la en remull 5 minuts.

kombu

  • Kombu: és un potenciador del gust natural, sense efectes dolents sobre l’estomac. Facilita la digestió per això es fa servir per cuinar els llegums, per estovar-los i fer-ne més fàcil la seva digestió.

 

 

 

Tipus vermell: dulse, de color vermell, té un regust a nous, molt aromatitzada. No cal cuinar-la així és pot fer servir per preparar amanides originals i diferents. Ara bé, s’ha de netejar molt bé, fins i tot tirar 1 o 2 cops l’aigua de remull.

 

Tipus verd: nori, és l’alga que representa a Japó per excel·lència, reconeguda per ser l’envoltori del sushi. Es pot afegir a plats d’arròs, sopes, per fer sushi, no cal posar en remull.

Nori Seaweed --- Image by © J.Garcia/photocuisine/Corbis

 

 

 

 

  • Hijiki: de color negre, rica en nutrients, gust molt fort, deixar-la en remull, 20 minuts, aclarir sota l’aixeta, només se’n fa servir una petita quantitat ja que te molt gust i s’hidrata molt.
  • Kelp: normalment es troba com amaniment en salses o en sals d’herbes com la herba-mare. Altament depurativa de substàncies tòxiques.

carbassons-farcits-1


 

ALTRES ALGUES NO MARINES:

LA ESPIRULINA: és una microalga cultivada o de viver que disposa de la major concentració d’aminoàcids de tots els aliments naturals. Conté entre un 60 – 70% de proteïnes completes, front la carn, que només disposa d’un 25%.

espirulina-para-adelgazar

Molt emprada en les dietes de control de pes, per que controla la gana, ansietat per certs aliments dolços…

També és un complement únic, per estats que requereixen un aport extra de nutrients. Com l’esport, estrés o etapes de
molta activitat, diabetics, etc.

Destaca també per la seva concentració en magnesi i altres minerals i vitamines sobretot betacarotens.  Clorofila, un gran desintoxicant de la sang.

 

LA CHLORELLA: frena el colesterol, conté molts nutrients, com vitamina B12, zinc, ferro, clorofila, àcids grassos essencials. Reforça el sistema inmunològic, redueix el colesterol i dur a terme una funció molt important de protecció de les parets arterials.

finding-the-inner-form-of-balance

“la perfecta harmonia en forma de meravellosa salut és el fluir natural del ser

 en concordança justa amb les lleis  universals”.

 

 

 

 




Gustos i colors de tardor

Posted in RECEPTES | No Comments »

FARCELLS DE COL I CARABASSA

 

4 a 6 persones

1382889667556

Ingredients:

500 g – Carbassa

300 g – Bròquil

250 g – Ceps

1 copa – Vi blanc

50 g – Formatge emmental

6 fulles – Col d’hivern

1 got – crema de llet o crema de civada o soja (substitut vegetal a la crema de llet)

50 g – Mantega/  o 3 cullerades d’oli d’oliva verge

50 g – pernil salat del país amb poc greix

Sal Herba-mare

Pebre

 

Preparació:

Fregiu la ceba en una paella amb la mantega o l’oli. Quan estigui cuita, hi afegiu el bacó, la carbassa tallada a dauets, el bròquil, col de de paperina també tallat tot ben petit. Aquesta serà la base del farcit de les fulles de col.

En una altra paella fregiu una mica del ceba, all i i els ceps.

Salpebreu i afegiu el vi blanc.

Deixeu-ho a foc lent fins que les verdures estiguin cuites.

Ho retireu del foc i hi afegiu el formatge.

D’aquest farcit el reserveu per a fer el farcit de les fulles de col que prèviament haurem escaldat amb aigua bullint, el fregit de ceba i ceps  si afegeix la nata líquida o crema i es va fent coure fins que agafa una textura cremosa, finalment es passa per la batedora elèctrica. 

Ho emboliqueu fent uns farcellets i poseu-los en una plata per al forn.

Finalment, repartiu-ho per sobre els farcells la crema de ceps, i introduïu la plata al forn escalfat a 180ºC durant 10 min. 

10 consells per a un estil de vida infantil saludable

Posted in Alimentació i nutrició, NUTRI TIPS | No Comments »

TIPS NUTRICIÓ INFANTILpiramide.alimentaria.infantil

Menjar és divertit … Gaudeix el menjar!

L’esmorzar és una dels àpats més importants

Procura menjar aliments molt variats durant el dia. La recepta per mantenir-se sa és la varietat

Quin aliment va guanyant? Fes dels carbohidrats la base de la teva alimentació

 ¡Xoca aquests cinc! Menja fruita i verdura a cada àpat, ¡i també entre hores!

 Detalls sobre els greixos. L’excés de greixos saturats no és bo per a la salut

 ¡El berenar està servit! Menja a l’hora indicada i canvia amb freqüència el que piques entre hores

 Sacia la set. Beu quan puguisi entre hores

 Cuida les teves dents! Raspalla’t les dents almenys dues vegades al dia

 Mou-te! Fes exercici cada dia

ALIMENTACIÓ EN NENS DE 3 A 6 ANYS

  Durant els primers anys de la seva etapa escolar és essencial la formació d’hàbits alimentaris.

 Educar-los a menjar de tot.

 Atendre les necessitats d’energia, és un període important de la vida per al normal creixement i desenvolupament, i de gran activitat física.

 Tenir cura l’aportació de proteïnes de molt bona qualitat (carns, peixos, ous, lactis).

 Habituar a un esmorzar complet.

 Evitar l’abús de dolços, llaminadures i refrescs.

 Dedicar el temps necessari perquè el nen aprengui a gaudir a menjar. Els aliments no han de ser percebuts per ell com un premi o un càstig.

css.php