UNA PRODUCCIÓ RAMADERA ALTERNATIVA

 

Actualment, es comença a parlar sobre la bellesa i juventut des de l’interior, de la importància d’una bona nutrició i de la necessitat de la desintoxicació interna de tòxics com a camí cap a una salut òptima. Aquesta salut es manifesta en l’estat d’ànim i es reflecteix com si d’un mirall parlèssim a la pell.

Per aquesta raó, avui m’agradaria fer-vos una mica de difusió de com una “novetat tan antiga” com la llet d’euga i de burra, ens pot beneficiar tant per millorar el nostre camí cap aquesta salut superior.

Em remonto temps era temps quan Cleopatra necessitava 300 someres per poder obtenir la llet necessària per poder fer els seus banys amb llet de burra o euga (no hi ha menció exacta), en aquest cas el seu ús era estètic. Però ja era utilitzada en civilitzacions molt antigues d’Àfrica i Àsia, on els poblats sobrevivien gràcies aquesta llet. Ja aleshores, la utilitzaven com a recurs medicinal, per restablir l’equilibri en moltes malalties. Als pobles de Mongòlia, data del s. XIII la producció de kumis, també anomenat koumis o airag, per la tribu coneguda com Kirguis. El kumis és una beguda tradicional de la zona de l’Àsia Central, es semblant al quèfir però amb alcohol, que en la seva elaboració hi participen diversos microorganismes, dels que destaquem 2 subespècies del Lactobacillus i també llevats com Candida quefir i Saccharomyces cerevisae. Així doncs com podeu observar, la llet d’euga ja fa temps que s’utilitza per al consum humà, en moltes zones rurals d’Espanya, durant la postguerra, aquesta llet alimentava molts nens i nenes, que avui els nostres padrins encara ens poden explicar la sort que van tenir de poder beure aquesta llet per poder sobreviure a les penes i a la fam de la postguerra.

Amb el recent interès per mantenir les races autòctones equines i asines, s’ha renovat i revitalitzat l’interès per comercialitzar la llet, com una forma de donar valor econòmic a les eugassades. Des de principies del s.XX, existeixen caramels fets amb llet de burra, utilitzant la llet deshidratada. He trobat menció,  que fins a principi del s. XX la llet de burra es servia als hospitals i maternitats com a substitut de la llet humana per la seva semblança nutricional i per la facilitat d’absorció dels seus nutrients.

Un detall important, almenys ho va ser per mi quan ho vaig descobrir, és que a causa de l’aparició de la màquina de vapor, els famosos “tractors”, els cavalls i les mules es van deixar de criar, ja que principalment se’ls tenia per transport i com animal de càrrega, amb l’aparició de la màquina de vapor, amb la força de 400 cavalls, evidentment, gairebé tothom va anar substituint els animals per tractors i més endavant per cotxes, etc. Ens vam tornar més còmodes, a la vegada que tot i les facilitats que implica, vam començar a contaminar més. La ramaderia i l’agricultura es va mecanitzar, i la producció es va accelerar, el que va implicar un augment de producció, més ràpida, però també aquest accelerament, va fer que s’utilitzessin molts productes químics, antibiòtics, pesticides, etc. Els cavalls es van quedar al marge de tot aquest desenvolupament accelerat, com eren animals que no se’ls necessitava, doncs s’hi gastaven ben poc en cuidar-los, senzillament menjaven farratges de prats on s’havien de netejar, i tampoc se’ls medicava, per això ben poques eugassades van sobreviure per les nostres muntanyes. Per aquesta senzilla raó, avui en dia, podem aprofitar la seva llet i la seva carn, nutricionalment molt interessant i medicinalment com a complementació per restablir l’equilibri perdut. Això sí, han de pasturar lliures per la naturalesa, i evitar en la mesura que sigui possible la seva estabulació.

A través d’Equillet, conec el cas excepcional d’un emprenedor i amant dels cavalls, en Juti, que gràcies a la seva relació amb els cavalls i a través de les anomenades casualitats, la vida li dóna una segona oportunitat. Degut a una seguit de circumstàncies en Juti, necessita un trasplant de fetge, però per complicacions, els metges li diuen que no pot aspirar a un trasplant, degut a un excés de pes, i reduïda activitat renal i hepàtica. Aquí entra en joc, la seva vitalitat i la casualitat li porta a través d’un conegut de Bèlgica l’opció de provar la llet d’euga com a tractament per tal d’ajudar a recuperar les condicions òptimes per fer un trasplant hepàtic, en Juti i la seva família, òbviament  per provar que no sigui, ho intenten, beu 2 gots de llet diaris, mesos després, els metges és sorprenen de la millora, gairebé sembla un miracle, però la llet d’euga ajuda a que en Juti pugui recuperar la seva funció renal i bona part de la funció hepàtica per tal de poder aspirar a un trasplant. A partir d’ aquí, dirigeixen la seva vida, amb el que és ara el seu projecte vital, la difusió i comercialització de llet d’euga i productes de cosmètica amb ús medicinal.

Apareix una nova alternativa ramadera per la cria de èquids. En àmbits generals, una producció ramadera alternativa ha de suposar el desenvolupament a nivell rural i local d’un tipus de ramaderia.

Aquestes produccions és caracteritzen per ser petites i singulars, que van dirigides a mercats especialitzats, com són els consumidors de llet d’euga. Inclou diversificació productiva, on podem obtenir la llet d’euga tant de les eugues, o bé, també podríem incloure les burres. Això fa que l’estancament que s’esta vivint actualment en aquests tipus de ramaderia es vegi d’alguna manera revitalitzat per tal de comercialitzar amb la llet d’euga o derivats de la llet o productes de cosmètica. (adjunto taula de composició nutricional). Ha de ser una producció altament especialitzada, ecològica i respectant la naturalesa de l’animal com a objectius per poder obtenir una llet altament nutritiva i que conservi les propietats nutricionals i medicinals que ens interessen. Han de ser lo més sostenible possibles i de baix cost de producció, ja que van dirigides a un mercat molt especialitzat de consumidors, el que inclou una alimentació a base de farratges i herba de prat, en alguns casos es pot incloure pinsos ecològics. Molts cops, aquests tipus de produccions, han de ser complement d’una altra activitat professional, ja que per si soles no arribaria per subsistir.

La llet d’euga es un producte que poc a poc s’anat recuperant, gràcies a l’estudi per part de eQuaid Research (Equillet) de les seves propietats nutritives i medicinals. No és una novetat que s’aprofiti per a l’alimentació humana, com ja us he dit, des de l’antiguitat en algunes zones ja era utilitzada com aliment i per curar algunes malalties.

Nutricionalment la llet d’euga és la que més s’assembla a la llet materna, i té un alt contingut en vitamines i minerals, i aminoàcids lliures que facilita en gran mesura la seva digestibilitat i absorció dels seus nutrients. Puc dir que es un complement ideal per la salut i per l’ànima, rica en magnesi, precursors de la serotonina i omega 3 i 6. és recomanable tan per a persones sanes, com per prevenir malalties o desequilibris, com per afavorir la recuperació de la salut, com per exemple en trastorns digestius, cansaments, colesterol, depressions, estrès….No cura, però hi ajuda. No es bull ni s’esterilitza i la sang pot assumir quasi sense processar tots els nutrients que conté. A més, és molt baixa en greixos. El resultat és que després de dos o tres dies de prendre’n ja es noten els efectes, sobretot en temes astènia o cansament, apatia, perquè, entre altres coses, ajuda a estabilitzar la serotonina i dopamina. A més, prepara l’organisme perquè els possibles tractaments que es prenen tinguin un efecte més ràpid i efectiu.

Composició de la llet de somera, euga, humana i de vaca
	ase	euga	humana	vaca
pH	7,0 – 7,2	7,18	7,0 – 7,5	6,6 – 6,8
proteïna	1, 5 – 1,8	1,5 – 2,8	0,9 – 1,7	3,1 – 3,8
lípid	0,3 – 1,8	0,5 – 2,0	3,5 – 4,0	3,5 – 3,9
lactosa	5,8 – 7,4	5, 8 – 7,0	6,3 – 7,0	4,4 – 4,9
residu	0,3 – 0,5	0,3 – 0,5	0,2 – 0,3	0,7 – 0,8

La seva producció es escassa, per tal de no malmetre la salut de les eugues i els seus pollins, i per conservar les propietats, per això es un producte que es troba en botigues especialitzades en aliments ecològics, dietètiques, carnisseries, o farmàcies. Les qualitats de la llet d’egua són poc conegudes també per la comunitat científica. Per això, en Juti està creant una fundació per l’estudi de les qualitats d’aquest producte i dels seus efectes beneficiosos, com ús he mencionat anteriorment EquaidResearch. Hi ha casos de cardiòlegs i oncòlegs que ja la recepten. “Cal remarcar que no cura, però millora el benestar i l’estat general del cos i això fa més efectius els tractaments”. Ara ja hi ha un conjunt de professionals que els dóna suport. Des de Equillet remarquen la importància de que les eugues pasturin en llibertat. El maneig de les eugues per obtenir la llet és molt diferent del de les vaques. Per començar, a les eugues no se les pot separar dels pollins perquè se’ls hi talla la llet. Es munyen cada tres hores i la quantitat obtinguda és d’uns tres litres, mentre que les vaques en donen una trentena diària.

La llet d’euga ajuda al propi organisme a millorar el benestar i l’activitat. Pel seu contingut en aminoàcids essencials (triptòfan, tirosina, cisteïna  que fa que a través d’aquesta llet el nostre intestí ho tingui més fàcil per sintetitzar i equilibrar els nivells de serotonina i dopamina. En facilitat la síntesi i la regulació d’aquest neurotransmissor, pel que acciona directament sobre estats d’ànim, la gana, la son i el desig sexual. Energia i bon funcionament: les llets de per si, contenen un % de sucre, la lactosa, que és molt semblant a la llet humana, gairebé tot el contingut calòric ve de lactosa, i no dels greixos com el cas de les altres llets de vaca, ovella o cabra, que són mes riques en greixos. Aquesta grassa també destaca per ser cardiosaludable, omega 3 i omega 6. Aquest tipus de greix millora l’absorció de vitamines i minerals a més d’afavorir la salut de les cèl·lules cerebrals. A nivell de micronutrients a la llet d’euga, si pot trobar vitamina A, B1, B6, B12, C, D, E i K, i minerals com Fe, Cu, Mg, Zn i el Ca. De totes les seves característiques nutricionals, la més important es el contingut en aminoàcids essencials lliures dins de la pròpia llet, per això la fa tan eficient i òptima alhora de corregir desequilibris. Reforçament de les defenses: conté enzims que si no es sotmet a temperatures altes es mantenen actius i ajuden a regular la flora intestinal. Actualment, s’estudia els seus efectes sobre malaltia de Chron, colon irritable, entre altres.

Com actua en altres malalties o desequilibris:

Pel seu elevat contingut en lactoferrina ajuda a millorar algunes anèmies, causades per dèficit de transport de ferro o de captació d’aquest de la resta d’aliments.

Per persones amb intolerància a la lactosa, tot i tenir més sucre que la llet de vaca, al prendre molt poca quantitat d’aquesta llet, els efectes indesitjables de la intolerància a la lactosa, serien molt baixos.

Pot ser d’ajut per a contrarestar l’efecte secundari de molts immunosupressors.

En el cas de les malalties del fetge i cirrosis van acompanyades d’anèmies, aquesta lactoferrina de la llet d’euga actuaria com a un protector hepàtic, ajudaria a que el ferro no s’acumulés al fetge i evitar una intoxicació, i que el cos el pugui utilitzar sense problema.

Per la seva capacitat de estimular i regular la síntesis de serotonina, pot ajudar també en alguns casos als efectes secundaris a la quimioteràpia, afavorint la millora de l’estat anímic, i disminuint les nàusees i els vòmits. Això si, cal remarcar que s’ha d’excloure el consum tant per la radioteràpia i tumors hormonals, ja que podria ser contradictori.

Per la mateixa funció, actuaria sobre estats depressió, al regular la serotonina i dopamina.

En el cas de les malalties de la pell, tot i no eradicar el problema ajudar a millorar-ne l’estat, els estudis demostren en que pot ser l’activitat sobre la flora intestinal la que provoqui aquesta millora progressiva.

En altres malalties com la diabetis, cansament, psoriasi, parkinson, alzheimer, osteoartritis, etc també pot influir positivament prendre llet d’euga encara que els estudis fins ara obtinguts no mostren una evidència científica. Tot i que el seu contingut nutricional fan de la llet d’euga un aliment molt complet i eficient per tal de corregir molts desequilibris per dèficit de vitamines, minerals, o aminoàcids, com el cas de la metionina, la isoleucina o la prolina, tot i que aquest últim no es un aminoàcid essencial, és bàsic per la síntesis de col·lagen i cartílag.

Així doncs aquesta iniciativa recuperada, ja esta ajudant a moltes persones. Qui vulgui conèixer més sobre la llet d’euga i on aconseguir-la podeu contactar amb mi a través de la web, mail o telèfon, o bé directament a la pàgina d’en Juti, www.equillet.com.

*Part de la informació ha estat obtinguda a través d’en Juti, la Lídia i l’Edu a la seva botiga d’Andorra.

 

Tweet